Per què Vecinar
L'aigua no avisa
Eren dos quarts de set del matí quan va sonar el primer missatge.
- Algú ha baixat al garatge?
- Hi ha aigua per tot arreu 😱
- El meu cotxe té l'aigua per les llantes
- Truquem als bombers?
- Ja els he trucat jo
- Jo també
A les set, el grup de WhatsApp de la comunitat tenia més de dos-cents missatges sense llegir. Fotos borroses de cotxes. Un vídeo d'algú xipollejant amb les sabatilles xopes entre les places. Àudios de dos minuts. Emojis d'horror.
L'aigua continuava entrant.
Havíem comprat un pis d'obra nova. Un edifici acabat d'estrenar, amb olor de pintura i la il·lusió de començar de zero. Ningú s'imagina que el primer gran record de la seva comunitat serà una inundació al garatge.
I el pitjor no va ser l'aigua.
Un administrador que no administrava
Des del primer dia la promotora ens va assignar un administrador de finques. No el vam triar. Venia amb l'edifici, com les aixetes o la bústia.
Demanàvem les actes i no arribaven. Demanàvem els contractes de manteniment, els plànols, les garanties de l'obra, les pòlisses de l'assegurança… i res. O arribava tard, incomplet, en un PDF escanejat de través. Cada petició era una baralla.
Al final vam fer el que fan tantes comunitats: vam votar canviar d'administrador. I l'antic no va voler lliurar la documentació. Tot el que era nostre era al seu ordinador, al seu correu, a les seves carpetes.
La memòria de la nostra comunitat no ens pertanyia.
Enmig d'aquell traspàs, amb un administrador que sortia a contracor i un altre que entrava a cegues, es va inundar el garatge.
El caos té forma de grup de WhatsApp
Qui tenia el contacte de l'empresa de les bombes d'extracció? Ningú. On era la pòlissa de l'assegurança? En mans de l'administrador anterior. Quins veïns tenien cotxes afectats? Calia llegir-se quatre-cents missatges per esbrinar-ho.
Les fotos per al perit? Repartides per vint mòbils, comprimides, sense data clara, barrejades amb adhesius i amb algú preguntant si demà passava el camió de les escombraries. El nou administrador va acabar demanant, un per un, que li reenviéssim les fotos per correu. Algunes es van perdre.
WhatsApp és per parlar, no per gestionar.
Les dades són de la comunitat
D'aquella experiència va néixer Vecinar, amb una idea molt senzilla:
L'administrador pot canviar. La informació de la comunitat s'hi ha de quedar.
Vecinar és un espai que pertany a la comunitat de propietaris, no a l'administrador de torn. Allà hi viuen els documents, les actes, els contractes i l'historial d'incidències. Quan canvies d'administrador, no has de suplicar que et tornin res: dones accés al nou, el treus a l'anterior, i la comunitat continua amb tota la seva història intacta.
I si torna a entrar aigua al garatge, la incidència tindrà el seu lloc. Totes les fotos aniran al mateix lloc, amb la seva data. El grup de WhatsApp podrà continuar fent el que millor fa: avisar que passa el camió de les escombraries.
Perquè una comunitat no és un administrador. És la gent que hi viu.